Sir William Wallace

M'havia promès a mi mateix no dir-te aquestes paraules: Sento haver-te abandonat tant de temps, però finalment les he acabat dient, i realment ho sento. No tinc cap excusa en particular, simplement que no he tingut la necessitat d'escriure't: cosa positiva? Cosa negativa? Qui sap...

T'haig d'explicar moltes coses i això si que em fa il·lusió. Per començar que la presentació va anar realment bé, en part gràcies als meus amics de la universitat que van escoltar-me una i una altra vegada la pesada presentació i també gràcies al meu ponent que sense ell no hagués anat tan i tan bé. Estic molt content i satisfet.

La segona, i no per això menys important, és que ja és l'hora. Sí. La cosa. Ja arribat la Cosa. Marxo. A on? A Edinburgh, terra de Sir William Wallace. En principi no havia de ser així, però ja saps que les coses varien mentre passen d'altres. Et vull explicar la història.

Jo volia marxar a l'estranjer i la meva primera idea va ser Sahul, més popularment conegut com el continent Australià. No em preguntis per què però vaig triar el lloc més llunyà d'on em trobo ara. Que fugia d'alguna cosa? Segurament si. Em vaig informar, vaig demanar consells, apunts, múltiples punts de vista i vaig arribar a la conclusió que no. Per què? No és una raó, sinó moltes. La principal raó és la família, l'altre els amics i, per què enganyar-nos, la economia. Viatjar a la terra dels cangurs és realment molt i molt car. La família, que marxava molt lluny i si em passés alguna cosa no són tres hores de vol, sinó quasi vint-i-quatre i els amics que: - Allà tan lluny no et podré venir a veure! El conjunt d'aquestes tres coses em van fer decidir. Ara el dubte era a on marxo? Jo vull aprendre anglès. Vaig està mirant ofertes de feina a diferents països i vaig veure una bona demanda per Escòcia i Irlanda. Vaig enviar CV i em van contestar. La cosa està mig emparaulada, però ja saps que les paraules se les emporta el vent i allà en fa moooooolt de vent o sigui que ja veurem. Decidit vaig agafar vol i on poguer dormir calent. Un alberg, sembla acollidor. Ja t'ho diré. En principi estaré allà 9 mesos. Dic en principi perquè potser s'allarga. Escorçar-se no, ja t'ho dic.

Marxo el dia 12. Si, d'aquí res, una setmaneta. Realment no vaig donar-me'n conta que marxava fins que no vaig buidar l'habitació del pis d'estudiant de Barcelona. Em va fer molta pena, són molts recòrds. Saps que si fós d'ara mateix no marxaria? A part del nerviosisme i la preocupació de marxar, ara mateix estic molt bé on estic, amb la gent que estic i amb la gent que he conegut.

Per sort o per desgràcia ja tinc el bitllet.

T'ho juro que parlarem abans que marxi.

Mike, thank you for everything. You helped me a lot.