El nerviosisme és una de les reaccions curioses de l'ésser humà i és una reacció difícilment controlable, al menys per mi. En aquests moments donaria el que fós per tenir aquesta sang freda que molts presumeixen de tenir. Demà passat presento davant d'un tribunal el meu Projecte: "Hola em dic Marcel i a continuació us presentaré el meu Projecte Final de Carrera..." Només pensar això les cames ja em fan figa...
La veritat és que ja tinc ganes de treure'm-ho de sobre. Últimament dormo poc i malament per culpa d'això i a mi no m'agrada dormir malament. A tu suposo que tampoc. A tu no et passa que, quan no dorms bé, tens tot el dia un mal de cap emprenyador que se't fica i no surt fins que no te'n tornes a dormir? Jo molts dies em llevo així i es realment molest. Per casualitat no seràs metge?
Dema passat m'agradaria començar amb aquesta frase, com va fer un dia l'autor. No ho faré, però m'agradaria. No us penseu que el tribunal m'importa, no. Ho diria per tota la gent que ha vingut a veure'm, important-lis ben poc el què diré, però si important-lis ferme companyia i costat. Per això potser estic nerviós, per fer-ho tant bé com pugui per agraïr a la gent el seu recolzament. És en aquests moments on més que sentir-te nerviós, et sents feliç de veure a tota la gent que estimes al teu costat.
Nerviosisme i felicitat! Qui ho diria.
Dedicat al meu germà, amb amor i afecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada