Sí, com sempre, tens raó.

No t'ha passat mai que quan has aconseguit un propòsit hauries d'estar feliç i no ho estàs? T'equivoques si em respons que l'objectiu no era important o simplement no m'ha suposat esforç, perquè és totalment el contrari. Avui hauria d'estar feliç i no ho estic i no és el primer cop que em passa.

No ser perquè, però en aquests dies assenyalats em ve com una tristesa que és difícil de descriure. Algunes vegades he pensat que és perquè recordo l'esforç que m'ha suposat i potser els mals moments que m'ha fet passar, però jo crec que no. Crec que no perquè, per exemple, quan és Nadal, et despertes, estàs amb la teva família, els teus amics, tot et va de meravella i dius, què carai! Avui tampoc? Potser és per què tinc por de perdre-ho? O simplement, qui ha dit que has d'estar feliç en aquests dies?

Et respondré a dues preguntes que segurament t'estaràs fent ara, i si no, te les responc igualment: No. No sóc un infeliç de la vida. Precisament tot el contrari perquè si em preguntaves ahir si era feliç la meva resposta hagués estat un sí clar. I Sí. La cosa que parlàvem l'altre dia ja l'he acabat. I em diràs -Tonto! Ara podràs fer les altres! Sí, com sempre, tens raó. Potser és que penso massa, o massa poc perquè amb això no hi havia caigut. Saps que m'acabes d'alegrar el dia? Veus! Si al final tindran raó!

Ah! perdona, que no t'he dit quina cosa he acabat: Avui he entregat el Projecte Final de Carrera. Ara només em queda la presentació al Novembre i una etapa més de la meva vida a la butxaca. Potser era per això que no estava feliç? Mmm...deixem-ho està! Que no en treure'm res de bo!

Doncs ja veus! la primera cosa feta. Ara a per la segona, no? No em preguntis quina és perquè tot té el seu moment i no t'ho explicaré d'una vegada. Ja m'aniràs coneixent... A mi em costa molt expressar-me.

Gràcies, de nou ha estat un plaer.