Demà ja agafo el vol cap a Edinburgh. Et vaig prometre que t'escriuria i així ho estic fent, i no ho faig perquè t'ho vaig prometre, no, ho faig perquè em ve molt i molt de gust. Avui he estat parlant amb una persona a qui li tinc molt d'apreci i li he dit que ho trobaria molt a faltar. El què? Doncs tot el d'aquí. Sé que sona a tòpic i que potser un cop allà realment no ho trobo a faltar. Ja t'ho diré.
Tinc por. Tinc por que no surti tot com ha de sortir. I com ha de sortir? Doncs no ho ser ni jo. Suposo que bé. Potser ha de sortir malament perquè m'espabili una mica. O ni carn ni peix, sinó ha de sortir regular. Jo crec que hi haurà moments de tot. Espero que més de positius que de negatius.
Estic una mica contrariat. Una part vol marxar amb força i ímpetu i l'altre es vol quedar sigui com sigui. Saps d'aquells dies que parlàvem l'altre dia en què un hauria d'estar feliç i no ho està? Doncs avui és un d'aquells dies. Sembla que me'n vagi a la guerra. Tens tota la raó, com sempre, molta gent donaria el que fós per poder fer el què estic fent jo ara, tot i que ho diuen molts i ho fan pocs. No és tan difícil marxar no? O si?
En realitat ja tinc ganes de veure tot què tal va. Molta gent m'ha dit que si no va bé que sempre puc tornar. Jo crec que seria un fracàs. No pel què pugui dir la gent, no, sinó un fracàs per mi. Jo sóc una persona que em poso pocs objectius a la vida, però els que em poso m'agrada complir-los. I aquest serà un d'ells.
Demà ja dormiré a terres desconegudes. Penso que pot ser divertit. Com m'ha estat repetint últimament molts cops la persona que t'he estat parlant abans: Ha arribat el moment. És el moment.
Like it bro.
ResponElimina